Lluís Meseguer (Herbers, 1953). Catedràtic d’Universitat. Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I. Anteriorment, Professor d’Ensenyament Mitjà (1979-1983), i de la Universitat de València. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Hispànica) per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Doctor en Filologia (Premi Extraordinari) de la Universitat de València. Té reconeguts 5 quinquennis de docència i 4 d’investigació. Ha dirigit 4 tesis de doctorat.
Ha organitzat més de 30 congressos i jornades, i ha participat en més de 30 congressos de l’especialitat. Ha fet estades recerca i docents de grau i postgrau en les Universitats Autònoma i Pompeu Fabra (Barcelona), Lomonossov (Rússia), de Oriente (Santiago de Cuba), de San Juan (Argentina), i Xian (Xina). Ha impartit més de 40 conferències. És autor de 100 articles de recerca i capítols de llibre de l’especialitat, i de més de 700 articles periodístics, pròlegs, dramatúrgia i traduccions. Llibres de recerca: La crítica referencial (1991), Literatura oberta (1997) o Castelló literari (2003), i 6 d’edicions de literatura i territori: Bernat Artola (1984), Josep Pascual Tirado (1088-2014), Diego Perona (2001), cinquanta autors locals (1900-1962; 2008), Joan Baptista Valls (2013), Carles Salvador (2015). Llibres d’assaig literari i creativitat: Les veus del vent (1984), Vesprades de Moscou (1995), o tardor a Llareggub (2001, amb A. Albalat), L’optimista (1997 i 2007), l’òpera Fortuny Venise (2009, música D. Dall’Osto), i La ciutat dels dies (2015).
Especialista en Anàlisi del Discurs, comunicació, literatura i espectable, i renovació pedagògica. És membre, entre altres, de les següents institucions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Societat Catalana de Llengua i Literatura, IVITRA, Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i Sociedad General de Autores de España.