• Seminari de Literatura Comparada

    El Seminari de Literatura comparada 2021 reuneix l’atenció a tres àmbits vinculats a la relació entre la recerca, l’aprenentatge i els temes de relació universitat-societat marcats per: (1) la temàtica de l’exili, la història i la interculturalitat, a partir de la presentació d’un llibre de recerca interdisciplinària vinculat a un Congrés Internacional (2019); (2) la participació en el reconeixement de Gustave Flaubert (amb motiu del seu segon centenari) i del naixement de l’Edat contemporània; i (3) la celebració internacional del sisè centenari de Dante Alighieri i la seua contribució a la definició històrica d’Europa i la literatura universal.
    El Seminari s’estructura en tres sessions presencials, amb activació d’accés per Google Drive per als participants del Programa de Doctorat de residència fora de Castelló de la Plana.

    1. Menador, 7-X-2021. 18.30-20 hores. Presentació del llibre Cultura i exili. Estudis d’història i literatura (Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021). Edició de Lluís Meseguer, Adolf Piquer, Javier Vellón, Juan Luis Porcar; estudis introductoris del President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, i de l’hispanista Paul Preston. Amb la col·laboració de Grup de la Recerca de la Memòria Històrica, i la Fundació Max Aub.

    Accés a presentació en línia

    2. Universitat Jaume I, 15-XI-2021. 11-12.45 hores. Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Presentació Pr. Marina López (Universitat Jaume I), i Fernando Peña (autor de Flaubert y el viaje a Oriente. La fuente de todos los sueños, Fórcola, 2020). Conferència sobre Gustave Flaubert 1821-2021. Literatura y sociedad contemporánea. Ricardo Cano Gaviría (autor d’Acusados: Flaubert y Baudelaire (Muchnik, 1985), i Yo, Gustave Flaubert. La correspondencia Flaubert-Merizalde (Igitur, 2020)). Amb la col·laboració del Grau d’Humanitats: Estudis interculturals. Accés a la conferència en línia.

    3. Universitat Jaume I. 2-XII-2021. 12-13.45 hores. Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Presentació Pr. Tomàs Martínez (Universitat Jaume I). Conferència sobre Dante Alighieri en la historia de Europa, la literatura y la traducción. Pr. José Maria Micó (Universitat Pompeu Fabra), professor, escriptor, traductor de la Comedia (Acantilado, 2018). Amb la col·laboració del Deganat de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, i del Departament de Traducció i Comunicació. Accés a la conferència en línia.

    D’acord amb sol·licitud aprovada per la Facultat de Ciències Humanes i Socials, se certificarà per als estudiants de Grau o de Doctorat de la Universitat Jaume I, la participació en el Seminari amb 10 hores (per assistència), o amb 20 hores (per presentació d’una breu Memòria de cada sessió, per correu electrònic a l’adreça meseguer@uji.es). Altrament, cadascuna de les sessions, es podrà certificar com una conferència.

  • Presentació del llibre

    Understanding the Discourse of Aging: A Multifaceted Perspective

    Accés a presentació en línia

    Presentat per Barbara de Cock, UCLouvain (Université Catholique de Louvain. Institut Langage et Communication)

    There are a number of books and articles covering particular facets of the topic of aging, such as the image of the elderly in the media, cinema, TV series and commercials, and in literature, which of course provide useful background material and references. However, these studies on aging discourse predominantly focus on a single discipline. This book adds a fresh perspective, by addressing the communicative practices surrounding age, aging and the elderly from a multidisciplinary perspective.

    The volume addresses several issues related to the discourse on aging, from the problems related to definitions of age to the image of the elderly in literature, cinema, and mass media, and gendered issues surrounding the aging process.

  • Presentació del llibre

    Discourses on the Edges of Life

    Presentat per Fernando Lolas Stepke, Universidad de Chile

    Text complet de la publicació

    Death inhabits our collective imaginary, even though sometimes, like a squatter, it hides discretely in order to avoid conflicts. It is undoubtedly a multi-faceted subject of study, which requires consideration from an interdisciplinary perspective.

    This book deals with this phenomenon, and more specifically with the discourses that surround – and construct our perspectives and understanding of – death and dying. Of course, the present volume does not attempt to be exhaustive, and considers the subject from several standpoints, including linguistics, anthropology, history of medicine, and importantly, literary studies. It combines various points of view and different methodologies of knowledge, in the hope that they come together to constitute a written dialogue –or more precisely, a polylogue.

    The ordering of the texts in this volume provides readers with an itinerary that begins with more general approaches, such as a historical presentation of the medicalisation of death and an in-depth reflection on the best way to die, and ends with studies of specific literary works from different periods.

    The itinerary that this book provides is framed by a discourse analysis-based overview that explores how different approaches to death and dying intersect and complement each other in an interdisciplinary endeavour. This analysis focuses on literary and non-literary genres in order to shed some new light on a topic that is inexhaustible because of its sociocultural relevance.